Sóm la mostra dels valors


He decidit esperar a començar a escriure el meu blog passats uns mesos des de la primera classe de socials. Al principi hi havia moltes coses que no entenia, no entenia per què havíem de llegir aquells articles, no entenia el seu significat i tampoc entenia quina utilitat podrien tenir en la meva actual i futura professió, educadora i mestra. Ara, passats uns mesos començo a trobar-li relació a tot, al perquè d'aquelles classes sobre ètica i valors, del respecte pels altres i de la importància que tenen les relacions.

Els essers humans convivim en societat, compartim les nostres coses més apreciades amb el nostre entorn més proper i la nostra vida amb l’entorn immediat. Viure en societat comporta una comunicació amb els altres compartint diferents opinions i punts de vista sempre respectant als altres i les històries que porten amb ells.

A partir d’aquesta sessió vam poder reflexionar que seria el més important quan siguem mestres d’educació infantil.


Jo no volia seguir el patró dels meus mestres, almenys de el poc que jo recordo... Vull ensenyar però d’una manera vivencial, ensenyar material curricular i alhora fer d’aquelles petites persones que siguin ells mateixos, que respectin als altres, que aprenguin a compartir les coses amb els companys, que no tinguin por a les relacions, que aprenguin a solucionar conflictes entre ells i comprendre’s a ells mateixos. La meva satisfacció en un futur és poder veure els meus petits expressar-se per ells mateixos, relacionant-se amb els altres d’una manera humana i cordial.


La veritat es que la lectura “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics”  de MÈLICH, J.C. PALOU, J. POCH, C. m’ha sigut util per aclarar les meves idees i per acabar d’entendre com aplicar aquets valors ètics en un aula i en relació amb els infants sobretot la part “JO SÓC TU QUAN JO SÓC JO”, penso que és una part molt bona per treballar amb els nens. És molt important que de ven petits sàpiguen que els seus amics no poden ser indiferents ja que comparteixen moltes coses amb ells, se’ls hi ha de fer entendre, tenint en compte els valors ètics, que la vida en societat comporta sempre una relació entre jo i l’altre i que siguin conscient que la manera d’actuar de cadascú els porta a realitzar una acció social. Per tant, l’educació en aporta una relació social però també una acció ètica. Quan ens trobem en un aula amb un grup de nens hi ha una sèrie de valors que faran nostre l’essència que té la nostra acció, es a dir, donaran valor e importància i, com a mestres serem una mostra donant testimoni de la manera que hem sabut fer el món, a partir d’aquí ells l’adaptaran a la seva realitat.





Un altre punt important per transmetre valors ètics als infants és saber les relacions que han tingut abans d’entrar a l’escola, potser hi ha infants que només han tingut relació amb el seu entorn més proper com és la família i no tinguin cap experiència en relació amb els altres iguals. A partir d’aquí, es molt important tenir en compte que educar no es només donar coneixements i validar les relacions que tenen aquets infants sinó deixar-los investigar l’entorn i adaptar-se tenint present que han de aprendre a pensar per ells mateixos. D’aquesta manera no vull dir que hem de rebutjar les aportacions que el món de la tècnica de tota la vida pot tenir en el camp de l’educació, però he de deixar clar que després d’haver llegit l’article, comparteixo que si no hi ha tècnica pot haver-hi acte educatiu, en canvi si només hi ha tècnica difícilment hi haurà acte educatiu.


Per concloure aquest tema m’agradaria fes esment de lo profitós que ha estat aquest article per a mi. M’ha fet veure el que realment pot haver-hi darrere de un gran mestre, d’una persona que vol fer dels seus alumnes persones competents amb decisió pròpia, on els seus pensament siguin raonables a partir de la lògica i dels sabers. En un futur m’agradaria ser aquest tipus de mestra on el meu objectiu, a part d’ensenyar els continguts bàsics necessaris sigui portar als infants cap a un pensament propi respecte ells mateixos i els altres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario