Com ensenyem el concepte "espai"

Començaré aquesta entrada citant una frase que la primera vegada que la vaig llegir vaig pensar: “Quina raó que té!”

“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”    John Bale.

Saber situar-se a l’espai és una aspecte bàsic en la formació de les persones i la relació amb els altres. Nosaltres construïm el nostre món respecte a l’espai on ens movem. L’espai conegut permet als infants tenir una seguretat amb ells mateixos ja que es senten en el seu entorn.

Com a futura mestra, penso que un paper molt important del docent és anar presentant als seus alumnes petits espais i anar ampliant poc a poc, al compàs del seu creixement, per així ajudar als infants a conèixer aquells espais que no poden veure físicament. Hem de tenir en compte que els infants aprenen a partir d’allò que veuen d’una manera vivencial, per aquesta raó fins que no tenen una edat en la que el seu desenvolupament cognitiu ho permet no veuen més enllà del que tenen al seu abast. Cal dir que la concepció d’espai no és una adquisició innata sinó que s’ha d’aprendre, i això l’infant ho assoleix amb el pas de temps coneixent primer el seu entorn més immediat fins que obre camí a conèixer l’entorn mediat.

Quins elements claus hem de treballar a educació infantil?

Com a mestres hem d’orientar als nostres alumnes al espai i fer-li saber que és. Un dels aspectes és ensenyar lateralitat encara que penso que és un aspecte que fins l’edat de primària és molt difícil d’assolir. Per tant, crec que és més important treballar la profunditat i explicar-li la diferència que hi ha entre a dalt, a baix, per sobre i per sota, que és el sostre, el fons i les seves diferències. Això és pot treballar a l’aula fent jocs per tal de que els infants ho entenguin millor i sigui un aprenentatge més significatiu. L’anterioritat també és un aspecte molt important per treballar amb els infants fins i tot perquè d’aquesta manera es situen en el temps.

Un altre aspecte important per poder comprendre que és l’espai és com entenem l’objecte dins l’espai i la seva posició relativa. La interioritat, la delimitació i la exterioritat la podem treballar amb el concepte dintre / fora. Per exemple, amb peces d’encaixos, amb els jocs de racons i amb un simple gomet i una rodona. Amb aquets tres conceptes podrem fer veure als nostres alumnes  la interpretació de l’objecte a l’espai.

Pel que fa a les distàncies que ens trobem respecte els elements que configuren l’espai, hem de tenir molt present que nosaltres com a mestres hem de crear les situacions per tal de que els alumnes diferenciïn els tipus de distàncies que hi ha ja que sinó tindran una visió abstracte del que són i no assoliran l’aprenentatge i les seves categoritzacions. Per tant, penso que és un aspecte que s’ha de treballar, com tot el que envolta els aprenentatges a educació infantil, d’una manera vivencial, que els nens puguin veure les diferències entre aquelles distàncies d’una manera física. Es poden treballar mitjançant contes, cançons, jocs, etc.

Juntament amb les distàncies s’ha de treballa les mesures. Com és lògic, els infants d’educació infantil no entenen de mapes, escales, mesures, etc... però podem mostrar-li que hi ha una altre manera de mesurar les coses. Podem donar eines per que mesurin les distàncies que hem treballat amb anterioritat. El propi cos, les passes, els pams... poden ser un utensilis de mesura amb els que ells poden entendre, d’una manera no abstracte, les distàncies. És un mètode que a més de ser significatiu i vivencial per ells serà un joc i fomentarà la participació dels infants.

L’espai i el temps van molt relacionats en el nostre dia a dia, l’espai sense el temps i viceversa no tindrien sentit en la vida, d’això en parlaré a la següent entrada.