El temps

Com comentava en la meva entrada anterior el temps i l’espai van lligats constantment. La veritat es que és molt complicat parlar amb els infants de temps ja que, al contrari de l’espai, aquest no el podem veure físicament i és més difícil tenir una percepció mental d’ell. Ells estan acostumats a viure el present, no pensen en un futur ni en un passat molt llunyà. Segons Piaget, els infants aprenen del temps a partir d’una lògica i el sentit que li donen ells mateixos.

El primer contacte que tenen amb el temps és el temps viscut, és a dir, el que fan i en el moment que ho fan tal qual. La seva concepció del temps esta lligada en funció d’ells i a la vivència pròpia des d'una perspectiva egocèntrica. Quan són ven petits les rutines ajuden a establir un ordre en el temps del seu dia a dia ja que l’aprenen i l'interioritzen, això els hi dona seguretat. Si prenem atenció a un nen d’escola bressol podrem veure que si trenquem les rutines i, de cop i volta un dia canviem l’ordre del seu dia a dia, l’infant ho notarà i canviarà la seva actitud, pot estar neguitós, més irritable, etc…

Per treballar el temps viscut amb els infants a l’aula podem demanar fotografies de quan van néixer fins a temps d’ara per tal de que puguin veure el progres del pas dels anys. Ells no entendran que han passat els anys sinó que el temps el veuran reflectit en ells mateixos, en el seu creixement. Fins i tot és assombros perquè potser tenen 3 anys i parlen de quan van néixer, de quan eren “petits”, des de fora pot fer la sensació de que han passat molts anys segons ho expliquen ells.

A partir dels 9 anys aproximadament apareix el temps social, és un temps més complex de veure i més abstracte que el temps viscut. No és un temps que es viu sinó que es percep dintre del cap de les persones. Aquest és aquell temps que compartim amb els altres. Té a veure amb les relacions que es tenen a partir del mateix temps, podríem dir que en el mateix temps passen moltes coses simultàniament. Es pot mesurar amb un rellotge però perceptivament va en relació a la manera que ha viscut la persona aquella experiència. Es treballen la duració i els ritmes en que succeeixen les coses, més lentament o més ràpidament, el passat i el futur.

Parlar del temps històric amb els infants no és gens fàcil ja que hem de posar-los en un context de un temps que ells no van viure i que ja no existeix. Apareixen aspectes com l’allunyament i l’evocació, es a dir, empatitzar amb ells i posar-los en un altre context. Un exemple seria entendre com vivia la gent abans, fa molt anys en aquest mateix poble. Per altra banda, parlem de simultaneïtat, es a dir, pensar que quan passa una cosa en un lloc també pot passar en un altre. La continuïtat i canvi on poden veure que alguns edificis del poble no han canviat amb el pas del temps i d’altres s’han transformat completament o ja no hi són. Això es pot treballar amb fotografies antigues del poble. És molt important que tinguin en compte l’evolució causal des de ven petits ja que una cosa que fas en el present pot repercutir en el futur.

Un punt molt important del treball del temps en educació infantil és la cronologia. Els petits, tal qual he explicat en la meva entrada anterior, no entenen de mesures, per tant no situen un fet en anys o segles. Per treballar la cronologia amb els infants hem de comparar amb el seu temps partint des del moment d’ara i anant enrere, és a dir, per explicar la història del poble sobre els anys ’60 podem dir-li que “quan van néixer els vostres avis... fa molt de temps...”, d’aquesta manera ells comparen el seu temps amb el dels seus avis i poden imaginar-se que han passat molts anys.

Fonts:

Una manera de treballar el temps històric amb els infants és a partir de fonts primàries i secundàries. Com a primària un clar exemple és l’activitat que vam fer de la masia de Can Coll, situant als infants en una època de la casa. Ells van poder veure i diferenciar la manera de fer pa en els moments d’ara i com el feien abans en l’època dels pagesos de Can Coll. Vam poder veure objectes que utilitzaven abans i els que s’utilitzen ara, l’aigua no corrent i la manera de com la portaven a la casa, la falta d’electricitat, entre d’altres.

Una font secundària seria l’explicació d’un conte, una pel·lícula, disfresses...