Reflexió personal

Al principi de l’assignatura anava una mica perduda, el fet de que en una mateixa assignatura es donessin dos “subassignatures” diferents em descol·locava moltíssim sobretot a l’hora de plantejar la reflexió final dels aprenentatges assolits.

Va arribar un punt de curs en que vaig començar a trobar relació a les coses, coses que fins ara per mi passaven desapercebudes. He de dir que, gràcies a la meva experiència professional com a educadora infantil, ja hi havia molts conceptes que coneixia, com per exemple la importància que tenen els contes infantils en el primer i segon cicle d’educació infantil, o lo abstracte que pot arribar a ser per un infant plantejar-se i entendre el que és el temps i l’espai, que l’espai que l’envolta no només és l’espai existent que hi ha per ell. Didàctica del coneixement del medi m’ha ajudat a aprofundir els meus coneixements previs i veure, des de la perspectiva de mestre, per exemple, com és viu una sortida didàctica i els recursos que ofereix

Cristina Martínez Morales

La importància dels contes en educació infantil

El conte té una gran rellevància en el desenvolupament psicològic de l’infant, així com en la transmissió cultural. 

El nen viu en un entorn que necessita descodificar i investigar. En la petita infància viuen en un món de fantasia en el que tot té vida pròpia, s’identifiquen amb els personatges fantàstics i descriuen mons imaginables, projecten la seva realitat amb la fantasia per alliberar el seu subconscient de frustracions, ansietats i pors afavorit el desenvolupament de la creativitat i el seu creixement interior.

Els contes sovint són una eina per enfrontar conflictes a l’aula, a partir de l’explicació d’un conte els infants poden arribar a empatitzar amb els companys. Tot això es pot treballar a partir dels contes, on és fonamental el paper de l’adult com transmissor de valors.

Són una eina d’aprenentatge de comportaments socials i tenen una funció ètica i moral. El conte és una forma d’aproximar-se al medi viscut i no viscut.

Com a mestres hem de tenir clares una serie de pautes per que l'explicació del conte funcioni i arribin als nostres infants els missatges que ens proposem. 

• Vocabulari adient, comprensiu i clar.
• Adequar el ritme i l'entonació que permeti que els nens es sentin dintre del conte
• Vocalització clara.
• La gestió de la mirada és clau (els ulls creen atenció i mirant involucres a l’alumnat).
• Ambientació espacial i musical.
• Si ens disfressem, encara que sigui amb una simple mascara, també fem que el conte sigui més real i el nen entri dintre de la història,
• Utilitzar recursos externs (titelles).
• Tenir expressivitat gestual perquè el cos explica. 
• Fer silencis per crear tensió i interrogatoris perquè fent preguntes involucres als infants.
• Expressivitat sonora i musical (fer diferents veus..). 
• Compartir l’acció fent participar als nens.
• Crear un clímax. En una història porta a la culminació i és la pujada màxima de tensió.
• Obrir i tancar el conte adequadament perquè un conte s’ha de començar i s’ha d’acabar. (Vet aquí una vegada... Fa molt i molt de temps... Un dia de primavera...)

Per concloure aquesta entrada us presento el conte que vam explicar al grup de seminari en unes de les classes pràctiques de didàctica del coneixement del medi social, "Rac, Rac fa el Corc".

.

Visitem la masia de Can Coll

El principal objectiu de la sortida era que veiéssim, des del perfil d’un mestre, les opcions educatives i d’activitats que presenta una masia d’aquestes característiques, en aquest cas la masia de Can Coll situada al parc de Collserola.

Els monitors  ens van explicar quina era l'oferta educativa de la masia per excursions amb educació infantil i vam desenvolupar tres de les activitats que normalment solen fer els petits. Una de elles era conèixer el Parc de Collserola a partir d’una maqueta feta en 3D, conèixer la historia de la casa, com vivien la família de pagesos i situar-nos en l’època de la mateixa. Per altra banda, una altre activitat era l'estança en un aula d’experimentació on hi havien tot tipus de materials del bosc pròxim a la masia des de pinyes, excrements d’animals, plantes aromàtiques, etc. I l'ultima activitat era visitar la granja, donar de menjar als animals i finalitzar visitant als pollets i conills.

A partit d’aquí nosaltres havíem d’elaborar una activitat utilitzant el currículum d’educació infantil. La nostra activitat té gran relació amb el temps i l’espai.

En aquest enllaç podreu veure la nostra activitat:

ACTIVITAT CAN COLL

El temps

Com comentava en la meva entrada anterior el temps i l’espai van lligats constantment. La veritat es que és molt complicat parlar amb els infants de temps ja que, al contrari de l’espai, aquest no el podem veure físicament i és més difícil tenir una percepció mental d’ell. Ells estan acostumats a viure el present, no pensen en un futur ni en un passat molt llunyà. Segons Piaget, els infants aprenen del temps a partir d’una lògica i el sentit que li donen ells mateixos.

El primer contacte que tenen amb el temps és el temps viscut, és a dir, el que fan i en el moment que ho fan tal qual. La seva concepció del temps esta lligada en funció d’ells i a la vivència pròpia des d'una perspectiva egocèntrica. Quan són ven petits les rutines ajuden a establir un ordre en el temps del seu dia a dia ja que l’aprenen i l'interioritzen, això els hi dona seguretat. Si prenem atenció a un nen d’escola bressol podrem veure que si trenquem les rutines i, de cop i volta un dia canviem l’ordre del seu dia a dia, l’infant ho notarà i canviarà la seva actitud, pot estar neguitós, més irritable, etc…

Per treballar el temps viscut amb els infants a l’aula podem demanar fotografies de quan van néixer fins a temps d’ara per tal de que puguin veure el progres del pas dels anys. Ells no entendran que han passat els anys sinó que el temps el veuran reflectit en ells mateixos, en el seu creixement. Fins i tot és assombros perquè potser tenen 3 anys i parlen de quan van néixer, de quan eren “petits”, des de fora pot fer la sensació de que han passat molts anys segons ho expliquen ells.

A partir dels 9 anys aproximadament apareix el temps social, és un temps més complex de veure i més abstracte que el temps viscut. No és un temps que es viu sinó que es percep dintre del cap de les persones. Aquest és aquell temps que compartim amb els altres. Té a veure amb les relacions que es tenen a partir del mateix temps, podríem dir que en el mateix temps passen moltes coses simultàniament. Es pot mesurar amb un rellotge però perceptivament va en relació a la manera que ha viscut la persona aquella experiència. Es treballen la duració i els ritmes en que succeeixen les coses, més lentament o més ràpidament, el passat i el futur.

Parlar del temps històric amb els infants no és gens fàcil ja que hem de posar-los en un context de un temps que ells no van viure i que ja no existeix. Apareixen aspectes com l’allunyament i l’evocació, es a dir, empatitzar amb ells i posar-los en un altre context. Un exemple seria entendre com vivia la gent abans, fa molt anys en aquest mateix poble. Per altra banda, parlem de simultaneïtat, es a dir, pensar que quan passa una cosa en un lloc també pot passar en un altre. La continuïtat i canvi on poden veure que alguns edificis del poble no han canviat amb el pas del temps i d’altres s’han transformat completament o ja no hi són. Això es pot treballar amb fotografies antigues del poble. És molt important que tinguin en compte l’evolució causal des de ven petits ja que una cosa que fas en el present pot repercutir en el futur.

Un punt molt important del treball del temps en educació infantil és la cronologia. Els petits, tal qual he explicat en la meva entrada anterior, no entenen de mesures, per tant no situen un fet en anys o segles. Per treballar la cronologia amb els infants hem de comparar amb el seu temps partint des del moment d’ara i anant enrere, és a dir, per explicar la història del poble sobre els anys ’60 podem dir-li que “quan van néixer els vostres avis... fa molt de temps...”, d’aquesta manera ells comparen el seu temps amb el dels seus avis i poden imaginar-se que han passat molts anys.

Fonts:

Una manera de treballar el temps històric amb els infants és a partir de fonts primàries i secundàries. Com a primària un clar exemple és l’activitat que vam fer de la masia de Can Coll, situant als infants en una època de la casa. Ells van poder veure i diferenciar la manera de fer pa en els moments d’ara i com el feien abans en l’època dels pagesos de Can Coll. Vam poder veure objectes que utilitzaven abans i els que s’utilitzen ara, l’aigua no corrent i la manera de com la portaven a la casa, la falta d’electricitat, entre d’altres.

Una font secundària seria l’explicació d’un conte, una pel·lícula, disfresses...

Com ensenyem el concepte "espai"

Començaré aquesta entrada citant una frase que la primera vegada que la vaig llegir vaig pensar: “Quina raó que té!”

“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”    John Bale.

Saber situar-se a l’espai és una aspecte bàsic en la formació de les persones i la relació amb els altres. Nosaltres construïm el nostre món respecte a l’espai on ens movem. L’espai conegut permet als infants tenir una seguretat amb ells mateixos ja que es senten en el seu entorn.

Com a futura mestra, penso que un paper molt important del docent és anar presentant als seus alumnes petits espais i anar ampliant poc a poc, al compàs del seu creixement, per així ajudar als infants a conèixer aquells espais que no poden veure físicament. Hem de tenir en compte que els infants aprenen a partir d’allò que veuen d’una manera vivencial, per aquesta raó fins que no tenen una edat en la que el seu desenvolupament cognitiu ho permet no veuen més enllà del que tenen al seu abast. Cal dir que la concepció d’espai no és una adquisició innata sinó que s’ha d’aprendre, i això l’infant ho assoleix amb el pas de temps coneixent primer el seu entorn més immediat fins que obre camí a conèixer l’entorn mediat.

Quins elements claus hem de treballar a educació infantil?

Com a mestres hem d’orientar als nostres alumnes al espai i fer-li saber que és. Un dels aspectes és ensenyar lateralitat encara que penso que és un aspecte que fins l’edat de primària és molt difícil d’assolir. Per tant, crec que és més important treballar la profunditat i explicar-li la diferència que hi ha entre a dalt, a baix, per sobre i per sota, que és el sostre, el fons i les seves diferències. Això és pot treballar a l’aula fent jocs per tal de que els infants ho entenguin millor i sigui un aprenentatge més significatiu. L’anterioritat també és un aspecte molt important per treballar amb els infants fins i tot perquè d’aquesta manera es situen en el temps.

Un altre aspecte important per poder comprendre que és l’espai és com entenem l’objecte dins l’espai i la seva posició relativa. La interioritat, la delimitació i la exterioritat la podem treballar amb el concepte dintre / fora. Per exemple, amb peces d’encaixos, amb els jocs de racons i amb un simple gomet i una rodona. Amb aquets tres conceptes podrem fer veure als nostres alumnes  la interpretació de l’objecte a l’espai.

Pel que fa a les distàncies que ens trobem respecte els elements que configuren l’espai, hem de tenir molt present que nosaltres com a mestres hem de crear les situacions per tal de que els alumnes diferenciïn els tipus de distàncies que hi ha ja que sinó tindran una visió abstracte del que són i no assoliran l’aprenentatge i les seves categoritzacions. Per tant, penso que és un aspecte que s’ha de treballar, com tot el que envolta els aprenentatges a educació infantil, d’una manera vivencial, que els nens puguin veure les diferències entre aquelles distàncies d’una manera física. Es poden treballar mitjançant contes, cançons, jocs, etc.

Juntament amb les distàncies s’ha de treballa les mesures. Com és lògic, els infants d’educació infantil no entenen de mapes, escales, mesures, etc... però podem mostrar-li que hi ha una altre manera de mesurar les coses. Podem donar eines per que mesurin les distàncies que hem treballat amb anterioritat. El propi cos, les passes, els pams... poden ser un utensilis de mesura amb els que ells poden entendre, d’una manera no abstracte, les distàncies. És un mètode que a més de ser significatiu i vivencial per ells serà un joc i fomentarà la participació dels infants.

L’espai i el temps van molt relacionats en el nostre dia a dia, l’espai sense el temps i viceversa no tindrien sentit en la vida, d’això en parlaré a la següent entrada.

Com veiem el món?

En quin món vivim?

Ara mateix el món en el que vivim es troba en una situació delicada, sento que vivim en un món estancat on només existeixen les disputes polítiques per aconseguir interessos econòmics entre d’altres.

Els nostres futurs alumnes han nascut amb això, han nascut en aquest moment d’inestabilitat, encara que també és un món de interrelació amb els altres, connexió entre països, globalització on tothom es mou per arreu del món sense cap tipus de límits. Som una societat que actuem en xarxa intercomunicat. Un món en el que existeixen diferents punts de vista respectats per tots, diferents ideologies i religions, diferents maneres de pensar.

Què fem?

Hem de defensar i construir el nostre pensament propi sempre respectant als altres. Hem d’obrir camins i aprendre de la vida desenvolupant-nos i aprenent a viure en societat. Com a mestres hem de mostrar als infants, en certa manera i sempre adequant-lo a les seves capacitats, la situació per la que passa el món en aquets moments.

Com actuem davant del món?

Actuem com l’exemple de la granoteta, des de la mirada social sense deixar passar el temps i actuar quan hem de ser-ho. Hem d’adaptar-nos a la crisi que esta patint el nostre món fent als nostres infants partícips del que passa sense infravaloritzar-los ja que ells són persones com nosaltres i han de saber que passa encara que a la seva manera. Es molt dur que un nen demani una joguina i no li puguin comprar per la situació econòmica que viu la família, penso que aquell nen ha de saber el que passa no podem dir mentides o excuses sinó que hem de comportar-nos tal qual sense amagar-li res.

Sóm la mostra dels valors

He decidit esperar a començar a escriure el meu blog passats uns mesos des de la primera classe de socials. Al principi hi havia moltes coses que no entenia, no entenia per què havíem de llegir aquells articles, no entenia el seu significat i tampoc entenia quina utilitat podrien tenir en la meva actual i futura professió, educadora i mestra. Ara, passats uns mesos començo a trobar-li relació a tot, al perquè d'aquelles classes sobre ètica i valors, del respecte pels altres i de la importància que tenen les relacions.

Els essers humans convivim en societat, compartim les nostres coses més apreciades amb el nostre entorn més proper i la nostra vida amb l’entorn immediat. Viure en societat comporta una comunicació amb els altres compartint diferents opinions i punts de vista sempre respectant als altres i les històries que porten amb ells.

A partir d’aquesta sessió vam poder reflexionar que seria el més important quan siguem mestres d’educació infantil.

Jo no volia seguir el patró dels meus mestres, almenys de el poc que jo recordo... Vull ensenyar però d’una manera vivencial, ensenyar material curricular i alhora fer d’aquelles petites persones que siguin ells mateixos, que respectin als altres, que aprenguin a compartir les coses amb els companys, que no tinguin por a les relacions, que aprenguin a solucionar conflictes entre ells i comprendre’s a ells mateixos. La meva satisfacció en un futur és poder veure els meus petits expressar-se per ells mateixos, relacionant-se amb els altres d’una manera humana i cordial.

La veritat es que la lectura “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics”  de MÈLICH, J.C. PALOU, J. POCH, C. m’ha sigut util per aclarar les meves idees i per acabar d’entendre com aplicar aquets valors ètics en un aula i en relació amb els infants sobretot la part “JO SÓC TU QUAN JO SÓC JO”, penso que és una part molt bona per treballar amb els nens. És molt important que de ven petits sàpiguen que els seus amics no poden ser indiferents ja que comparteixen moltes coses amb ells, se’ls hi ha de fer entendre, tenint en compte els valors ètics, que la vida en societat comporta sempre una relació entre jo i l’altre i que siguin conscient que la manera d’actuar de cadascú els porta a realitzar una acció social. Per tant, l’educació en aporta una relació social però també una acció ètica. Quan ens trobem en un aula amb un grup de nens hi ha una sèrie de valors que faran nostre l’essència que té la nostra acció, es a dir, donaran valor e importància i, com a mestres serem una mostra donant testimoni de la manera que hem sabut fer el món, a partir d’aquí ells l’adaptaran a la seva realitat.

Un altre punt important per transmetre valors ètics als infants és saber les relacions que han tingut abans d’entrar a l’escola, potser hi ha infants que només han tingut relació amb el seu entorn més proper com és la família i no tinguin cap experiència en relació amb els altres iguals. A partir d’aquí, es molt important tenir en compte que educar no es només donar coneixements i validar les relacions que tenen aquets infants sinó deixar-los investigar l’entorn i adaptar-se tenint present que han de aprendre a pensar per ells mateixos. D’aquesta manera no vull dir que hem de rebutjar les aportacions que el món de la tècnica de tota la vida pot tenir en el camp de l’educació, però he de deixar clar que després d’haver llegit l’article, comparteixo que si no hi ha tècnica pot haver-hi acte educatiu, en canvi si només hi ha tècnica difícilment hi haurà acte educatiu.

Per concloure aquest tema m’agradaria fes esment de lo profitós que ha estat aquest article per a mi. M’ha fet veure el que realment pot haver-hi darrere de un gran mestre, d’una persona que vol fer dels seus alumnes persones competents amb decisió pròpia, on els seus pensament siguin raonables a partir de la lògica i dels sabers. En un futur m’agradaria ser aquest tipus de mestra on el meu objectiu, a part d’ensenyar els continguts bàsics necessaris sigui portar als infants cap a un pensament propi respecte ells mateixos i els altres.

Com a futura mestra...

Coneixen's a nosaltres mateixos, conèixer l'entorn mediat i immediat que ens envolta, relacionar-nos amb les persones més properes a nosaltres i obrir portes a les noves amistats. Aquest fonaments entre d'altres són els que penso que ha d'ensenyar un bon mestre als seus alumnes per poder crèixer com a persones i fer d'elles mateixes, si cal, unes grans persones.

Aquest serà el meu blog de reflexió sobre el que he après en aquests quasi sis mesos sobre la didàctica del medi social, sobre com fer d'aquelles petites personetes que algun dia tindrem a l'aula gran persones, humanes, intel.ligents i sobretot plenes de valors positius per continuar deixant petjada del que realment som.