Reflexió personal

Al principi de l’assignatura anava una mica perduda, el fet de que en una mateixa assignatura es donessin dos “subassignatures” diferents em descol·locava moltíssim sobretot a l’hora de plantejar la reflexió final dels aprenentatges assolits.

Va arribar un punt de curs en que vaig començar a trobar relació a les coses, coses que fins ara per mi passaven desapercebudes. He de dir que, gràcies a la meva experiència professional com a educadora infantil, ja hi havia molts conceptes que coneixia, com per exemple la importància que tenen els contes infantils en el primer i segon cicle d’educació infantil, o lo abstracte que pot arribar a ser per un infant plantejar-se i entendre el que és el temps i l’espai, que l’espai que l’envolta no només és l’espai existent que hi ha per ell. Didàctica del coneixement del medi m’ha ajudat a aprofundir els meus coneixements previs i veure, des de la perspectiva de mestre, per exemple, com és viu una sortida didàctica i els recursos que ofereix

Cristina Martínez Morales

La importància dels contes en educació infantil

El conte té una gran rellevància en el desenvolupament psicològic de l’infant, així com en la transmissió cultural. 

El nen viu en un entorn que necessita descodificar i investigar. En la petita infància viuen en un món de fantasia en el que tot té vida pròpia, s’identifiquen amb els personatges fantàstics i descriuen mons imaginables, projecten la seva realitat amb la fantasia per alliberar el seu subconscient de frustracions, ansietats i pors afavorit el desenvolupament de la creativitat i el seu creixement interior.

Els contes sovint són una eina per enfrontar conflictes a l’aula, a partir de l’explicació d’un conte els infants poden arribar a empatitzar amb els companys. Tot això es pot treballar a partir dels contes, on és fonamental el paper de l’adult com transmissor de valors.

Són una eina d’aprenentatge de comportaments socials i tenen una funció ètica i moral. El conte és una forma d’aproximar-se al medi viscut i no viscut.

Com a mestres hem de tenir clares una serie de pautes per que l'explicació del conte funcioni i arribin als nostres infants els missatges que ens proposem. 

• Vocabulari adient, comprensiu i clar.
• Adequar el ritme i l'entonació que permeti que els nens es sentin dintre del conte
• Vocalització clara.
• La gestió de la mirada és clau (els ulls creen atenció i mirant involucres a l’alumnat).
• Ambientació espacial i musical.
• Si ens disfressem, encara que sigui amb una simple mascara, també fem que el conte sigui més real i el nen entri dintre de la història,
• Utilitzar recursos externs (titelles).
• Tenir expressivitat gestual perquè el cos explica. 
• Fer silencis per crear tensió i interrogatoris perquè fent preguntes involucres als infants.
• Expressivitat sonora i musical (fer diferents veus..). 
• Compartir l’acció fent participar als nens.
• Crear un clímax. En una història porta a la culminació i és la pujada màxima de tensió.
• Obrir i tancar el conte adequadament perquè un conte s’ha de començar i s’ha d’acabar. (Vet aquí una vegada... Fa molt i molt de temps... Un dia de primavera...)

Per concloure aquesta entrada us presento el conte que vam explicar al grup de seminari en unes de les classes pràctiques de didàctica del coneixement del medi social, "Rac, Rac fa el Corc".

.

Visitem la masia de Can Coll

El principal objectiu de la sortida era que veiéssim, des del perfil d’un mestre, les opcions educatives i d’activitats que presenta una masia d’aquestes característiques, en aquest cas la masia de Can Coll situada al parc de Collserola.

Els monitors  ens van explicar quina era l'oferta educativa de la masia per excursions amb educació infantil i vam desenvolupar tres de les activitats que normalment solen fer els petits. Una de elles era conèixer el Parc de Collserola a partir d’una maqueta feta en 3D, conèixer la historia de la casa, com vivien la família de pagesos i situar-nos en l’època de la mateixa. Per altra banda, una altre activitat era l'estança en un aula d’experimentació on hi havien tot tipus de materials del bosc pròxim a la masia des de pinyes, excrements d’animals, plantes aromàtiques, etc. I l'ultima activitat era visitar la granja, donar de menjar als animals i finalitzar visitant als pollets i conills.

A partit d’aquí nosaltres havíem d’elaborar una activitat utilitzant el currículum d’educació infantil. La nostra activitat té gran relació amb el temps i l’espai.

En aquest enllaç podreu veure la nostra activitat:

ACTIVITAT CAN COLL

El temps

Com comentava en la meva entrada anterior el temps i l’espai van lligats constantment. La veritat es que és molt complicat parlar amb els infants de temps ja que, al contrari de l’espai, aquest no el podem veure físicament i és més difícil tenir una percepció mental d’ell. Ells estan acostumats a viure el present, no pensen en un futur ni en un passat molt llunyà. Segons Piaget, els infants aprenen del temps a partir d’una lògica i el sentit que li donen ells mateixos.

El primer contacte que tenen amb el temps és el temps viscut, és a dir, el que fan i en el moment que ho fan tal qual. La seva concepció del temps esta lligada en funció d’ells i a la vivència pròpia des d'una perspectiva egocèntrica. Quan són ven petits les rutines ajuden a establir un ordre en el temps del seu dia a dia ja que l’aprenen i l'interioritzen, això els hi dona seguretat. Si prenem atenció a un nen d’escola bressol podrem veure que si trenquem les rutines i, de cop i volta un dia canviem l’ordre del seu dia a dia, l’infant ho notarà i canviarà la seva actitud, pot estar neguitós, més irritable, etc…

Per treballar el temps viscut amb els infants a l’aula podem demanar fotografies de quan van néixer fins a temps d’ara per tal de que puguin veure el progres del pas dels anys. Ells no entendran que han passat els anys sinó que el temps el veuran reflectit en ells mateixos, en el seu creixement. Fins i tot és assombros perquè potser tenen 3 anys i parlen de quan van néixer, de quan eren “petits”, des de fora pot fer la sensació de que han passat molts anys segons ho expliquen ells.

A partir dels 9 anys aproximadament apareix el temps social, és un temps més complex de veure i més abstracte que el temps viscut. No és un temps que es viu sinó que es percep dintre del cap de les persones. Aquest és aquell temps que compartim amb els altres. Té a veure amb les relacions que es tenen a partir del mateix temps, podríem dir que en el mateix temps passen moltes coses simultàniament. Es pot mesurar amb un rellotge però perceptivament va en relació a la manera que ha viscut la persona aquella experiència. Es treballen la duració i els ritmes en que succeeixen les coses, més lentament o més ràpidament, el passat i el futur.

Parlar del temps històric amb els infants no és gens fàcil ja que hem de posar-los en un context de un temps que ells no van viure i que ja no existeix. Apareixen aspectes com l’allunyament i l’evocació, es a dir, empatitzar amb ells i posar-los en un altre context. Un exemple seria entendre com vivia la gent abans, fa molt anys en aquest mateix poble. Per altra banda, parlem de simultaneïtat, es a dir, pensar que quan passa una cosa en un lloc també pot passar en un altre. La continuïtat i canvi on poden veure que alguns edificis del poble no han canviat amb el pas del temps i d’altres s’han transformat completament o ja no hi són. Això es pot treballar amb fotografies antigues del poble. És molt important que tinguin en compte l’evolució causal des de ven petits ja que una cosa que fas en el present pot repercutir en el futur.

Un punt molt important del treball del temps en educació infantil és la cronologia. Els petits, tal qual he explicat en la meva entrada anterior, no entenen de mesures, per tant no situen un fet en anys o segles. Per treballar la cronologia amb els infants hem de comparar amb el seu temps partint des del moment d’ara i anant enrere, és a dir, per explicar la història del poble sobre els anys ’60 podem dir-li que “quan van néixer els vostres avis... fa molt de temps...”, d’aquesta manera ells comparen el seu temps amb el dels seus avis i poden imaginar-se que han passat molts anys.

Fonts:

Una manera de treballar el temps històric amb els infants és a partir de fonts primàries i secundàries. Com a primària un clar exemple és l’activitat que vam fer de la masia de Can Coll, situant als infants en una època de la casa. Ells van poder veure i diferenciar la manera de fer pa en els moments d’ara i com el feien abans en l’època dels pagesos de Can Coll. Vam poder veure objectes que utilitzaven abans i els que s’utilitzen ara, l’aigua no corrent i la manera de com la portaven a la casa, la falta d’electricitat, entre d’altres.

Una font secundària seria l’explicació d’un conte, una pel·lícula, disfresses...